NAJAT EL HACHMI (NADOR, MARROC, 1979—)

Contribuye:  Enrique Lomas López (Universitat d’Alacant)

Najat El Hachmi va nàixer a Nador (Marroc) el 1979. Amb huit anys arriba a Vic (Catalunya), amb sa mare i sos germans, que segueixen son pare, que ja s’hi havia instal·lat anys enrere. A Vic, El Hachmi assisteix al col·legi i a l’institut, on comença a conéixer la societat catalana i a percebre els canvis que s’hi produeixen arran de la gran afluència de marroquins als anys 1990. El Hachmi segueix els estudis en la Universitat de Barcelona on es llicencia en Filologia Àrab. Posteriorment treballa com a intermediària cultural i participa de forma activa en la vida social catalana gràcies, en bona mesura, a la publicitat mediàtica que li va suposar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull l’any 2008 per la novel·la L’últim patriarca.

La seua primera publicació és un relat titulat “Sol d’hivern” (2000) on tracta la vida en el país d’acollida, l’adaptació a la nova realitat sociocultural i la llibertat, des de l’òptica d’una dona. La primera obra arribarà l’any 2004 amb Jo també sóc catalana, on explora de forma autobiogràfica la seua catalanitat i les seues vivències migratories, i que organitza al voltant de grans temes en lloc de presentar-la de manera cronològica: la llengua, la identitat, la religió, la situació de la dona i els records del país d’origen.

Després d’aquesta primera obra, no traduïda al castellà, publicarà el relat “Afrontar les absències, sobreposar-se a les presències” (2006), on la narradora escriu a un destinatari “migrant” sobre la importància de conjugar el pes dels records al migrar i d’assumir que el país que es deixa enrere no serà el mateix quan s’hi torne. També publicarà el relat “L’home que nedava” (2008) com una col·laboració al volum col·lectiu organitzat per la Fundació La Marató de TV3 contra les malalties mentals greus, amb aquesta mateixa temàtica.

El gran èxit li arribarà amb la publicació de L’últim patriarca (2008), que serà guardonat amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, i que li donarà una gran repercussió mediàtica i la situarà al centre del cànon de la literatura catalana del segle XXI alhora. També ha rebut el Prix Ulysse a la primera novel·la (2009) i ha sigut finalista del Prix Méditerrannée étranger (2009). Aquesta novel·la, traduïda a diferents idiomes, entre els quals el castellà, aprofundeix en la destrucció del patriarcat i la polifonia cultural com a fruit d’un conflicte identitari entre Àfrica i Europa, entre el Marroc i Catalunya.

El 2009 col·laborarà en l’antologia Lettres à un jeune marocain [Cartes a un jove marroquí] elaborada per l’escriptor marroquí francòfon Abdellah Taïa, amb una carta escrita en català i traduïda al francés per Isabelle Gugnon. D’aquest llibre, se’n van distribuir 50.000 exemplars de franc amb la revista marroquina Tel Quel a l’agost 2009 i 40.000 exemplars en àrab amb la revista Nichane al desembre 2009 (volem agrair a Abdellah Taïa les informacions que ens ha proporcionat sobre aquesta obra). En la carta, El Hachmi parla de migració i d’identitat a un destinatari marroquí, i li dóna un consell: “el meu principal missatge consisteix a dir-te que estigues atent (atenta) al que ocorre al teu voltant, que no renuncies a res ja que tot és possible en aquesta vida i el món et pertany com pertany a qualsevol altra persona; serveix-te’n per a ser feliç” (p. 143, la nostra traducció).

En la seua última novel·la, La caçadora de cossos (2011), explora la sexualitat de la dona, la llibertat del cos femení, el sadomasoquisme i l’escriptura com a eina d’alliberació. Aquesta obra ha sigut traduïda a l’espanyol.

El Hachmi ha sigut antalogada en obres tant de literatura catalana (Veus de la nova narrativa catalana, 2010) como de literatura magribina (El retorno/el reencuentro. La inmigración en la literatura hispano-marroquí, 2010; Literatura periférica en castellano y catalán: el caso marroquí, 2010), per la qual cosa es pot concebre així la seua doble adscripció.

A més de les publicacions hi assenyalades, Najat El Hachmi col·labora amb El Periódico de Catalunya, El 9 Nou i La Vanguardia amb articles d’opinió on reflexiona sobre diferents temes, entre d’altres, la dona, la immigració i la societat catalana actual. També ha col·laborat en la tertúlia del programa “L’Oracle” de Catalunya Ràdio dirigit per Xavier Graset.

 

- Per a més informació sobre Najat El Hachmi (comentaris, ressenyes, textos, vídeos, propostes didàctiques), consulteu la pàgina que s’hi dedica a “Lletra. La literatura catalana a Internet” de la Universitat Oberta de Catalunya:

 

[Versió en català] http://lletra.uoc.edu/ca/autora/najat-el-hachmi

[Versión en español] http://lletra.uoc.edu/es/autora/najat-el-hachmi

[English version] http://www.lletra.net/en/author/najat-el-hachmi


- “Sol d’hivern”. En: Marga Pascual (ed.). Papers de dona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000, p. 67-75.

- Jo també sóc catalana. Barcelona: Columna, 2004.

- “Afrontar les absències, sobreposar-se a les presències”. En: Noves idees per gestionar les migracions: idees, propostes i experiències del Congrés Mundial Moviments Humans i Immigració. Barcelona: IEMED, 2006, p. 21-23.

- “L’home que nedava”. En: El llibre de la Marató. Vuit relats contra les malalties mentals greus. Barcelona: Columna/Televisió de Catalunya, 2008, p. 23-32.

- L’últim patriarca. Barcelona: Planeta, 2008.

- El último patriarca (trad. al castellà de Rosa María Prats). Barcelona: Planeta, 2008.

- Traducció a l’àrab publicada en Tatany Book Services.

- Le dernier patriarche (trad. al francés d’Anne Charlon). Arles: Actes Sud, 2008

- O Último Patriarca (trad. al portugués de Luísa Diogo i Carlos Torres). Lisboa: Planeta, 2009.

- Ultimul Patriarh (trad. al romanés d’Alexandru M. Călin ). Bucarest: Curtea Veche, 2010

- Aile reisinin kati devrilişi (trad. al turc d’Işıl Aydın). Istambul: Sel Yayinlari, 2010.

- The last patriarch (trad. a l’anglés de Peter Bush). Londres: The Serpent’s Tail, 2010.

- Der letzte Patriarch (trad. a l’alemany d’Isabel Müller). Berlin: Wagenbach, 2011.

- De laatste patriarch (trad. al neerlandés d’Elly Bovée i Helena Overkleeft). Utrecht: Orlando, 2011.

- La città degli amori infideli (trad. a l’italià de Sara Cavarero). Roma: Newton Compton, 2012.

- “Lettre” (trad. al francés d’Isabelle Gugnon). En: Taïa, Abdellah (ed.). Lettres à un jeune marocain. París: Seuil, 2009, p. 136-143.

- La caçadora de cossos. Barcelona: Columna, 2011.

- La cazadora de cuerpos (trad. al castellà d’Ana Rita da Costa García). Barcelona: Planeta, 2011.

- Bosch, Lolita (ed.). Veus de la nova narrativa catalana. Barcelona: Empúries, 2010.

- Bueno Alonso, Josefina. “Género, exilio y desterritorialidad en L’últim patriarca de Najat El Hachmi”. In: Landry-Wilfrid Miampika; Patricia Arroyo Calderón (eds.). De Guinea Ecuatorial a Las Literaturas Hispanoafricanas. Madrid: Verbum, 2010, p. 213-226. En línia: <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16626>

- Bueno Alonso, Josefina. “Del Magrib a Catalunya: veus de dones en català”. En: Laia Climent (ed.). Desvelant secrets. Les dones de l’islam entre la tradició i la transgressió. València: Tres i Quatre, 2010, p. 167-181. En línia: <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16651>

- Gallart i Bau, Josep. “La première génération d’écrivains d’origine amazighe dans la littérature catalane: Laila Karrouch (Nador, 1977) et Najat El Hachmi (Nador, 1979). Leur signification et valeur”. En: Colloque international “Pluralité Culturelle en Afrique du Nord : de l’historique au stratégique”. Oujda (Marroc), 2010. En línia: <http://hdl.handle.net/2072/50795>

- Guia Conca, Aitana. “Molts noms, una sola llengua. La narrativa en català escrita per immigrants”. En: Quaderns de Filologia. Estudis literaris, vol. XII, 2007, p. 229-248.

- Ricci, Cristián. “Najat El Hachim (sic). Escritoras marroquíes-imazighen-catalanes (sic) en el marco del fenómeno migratorio moderno”. En: EntreRíos, n. 6, any III, 2004, p. 92-97.

- Ricci, Cristián. “L’últim patriarca de Najat El Hachmi y el forjamiento de una identidad amazigh-catalana”. In: Landry-Wilfrid Miampika; Patricia Arroyo Calderón (eds.). De Guinea Ecuatorial a Las Literaturas Hispanoafricanas. Madrid: Verbum, 2010, p. 227-237.

- Ricci, Cristián. Literatura periférica en castellano y catalán: el caso marroquí. Madrid: Ediciones del Orto, 2010.

- Ricci, Cristián. “Identidad, lengua y nación en la literatura amazigh-catalana”. En: Aljamía, n. 22, 2011, p. 79-94.

- Rueda, Ana. El retorno/el reencuentro. La inmigración en la literatura hispano-marroquí. Madrid: Iberoamericana Vervuert, 2010.

- Sánchez Máiquez, Ángel. “Entrevista a Najat El Hachmi”. En: Aljamía, n. 22, 2011, p. 115-118.